dissabte, 22 de setembre del 2012

Sense comentaris


Hi ha comentaris, arran dels darrers esdeveniments a Catalunya, que em foten, ho confesso. En aquest cas en concret parlo del comentari que va fer  el senyor Navarro ahir, dia 20 de setembre. L'actitud d'aquest senyor em sembla, tirant curt, incomprensible. Va dir ahir, després de conèixer el resultat de la reunió Mas/Rajoy, (ho trec del text de la Web del PSC): "(...) ha vist sobrepassat (l'Artur Mas) l’objectiu del pacte fiscal per la manifestació multitudinària que ell mateix va fer seva sense calcular les conseqüències de la mateixa".  A veure, no m'estranya gens, certament, aquesta mena de  comentaris  en aquesta Espanya democràtica,  però em sap greu que un representant polític pugui dir això, com si fos la cosa més natural, i es quedi tan tranquil. Què hauria fet el Pere Navarro si fos ell  el President de la Generalitat?. Potser el que van fer el Montilla i el PSC fa dos anys?  Se'n recorda el senyor Pere Navarro, fins i tot, de les darreres eleccions?. Per una vegada que un representant polític fa seves les demandes dels ciutadans...  surt el líder del partit  amb  l'ideari més capgirat  i li ho retreu.
 Pel que fa al PPC, res a dir. Com sempre: "Ara no és al moment de...", "El que cal fer ara és...".
Però més enllà d'això, la cosa més interessant l'he trobada a la pàgina de C's. Diu el Jordi Cañas: “Davant aquesta nova conjuntura proposarem a PSC i PP consensuar un model de finançament alternatiu al pacte fiscal. Un model de tall federal -compteque doni resposta al conjunt de les Comunitats Autònomes dins del marc constitucional” i que  “no tenim cap por a un avançament electoral (...)". No sé si el PPC i el PSC voldran fer pinya amb C's, però, de moment, d'eleccions, sembla que no en volen saber gens.  Ja ho han parlat en les seves pàgines.  Jo, per la meva part i per si de cas m'he perdut quelcom, tot corrent obro la pàgina que tinc més a prop: Wikipedia. Hi cerco federalisme. I hi trobo que... m'agradaria molt veure la trobada dels tres partits, ni que no més fos per tal de passar una bona estona. El PPC, plantat com un apòstol de pedra sobre el article 2 de la constitució espanyola; el PSC, mirant ara -no sé si ara en serà el moment-, un altre cop, cap al federalisme asimètric, el projecte trencat per sentència del T.C. ; i el C's, cercant un model de tall federalista (??). Seria fantàstic veure com tots tres, entaulats,  donen una lliçó de diàleg, enteniment i concòrdia.