En record del fracàs d'un país.

El Partit  Socialista O.E.  vol reprendre  el problema de la pervivència del franquisme dins la democràcia espanyola: ja, d'un cop, hem de treure'ns de sobre els seus  símbols. I , tot allò que no sigui possible eliminar-hi?. Reinterpretar-ho, imagino. Relativament a reinterpretacions, si fos cas, els recomano que en parlin amb els tortosins (veure la entrada de 4/6/16 en aquest bloc). Per la meva part,  convençut que hi ha coses que no se'n mouran pas, ofereixo una frase per a afegir-hi, a tot allò que romangui: 

"En record del fracàs d'un país que no va saber preservar els valors de llibertat, justícia, fraternitat; i va colgar la seva pau sota els enderrocs d'una guerra civil".

Aquesta frase deixa a banda els autors dels monuments; aquesta frase no parla d'oblit, ni dels bàndols ni de reconciliació; parla només del fracàs de país que és una guerra civil. Crec que cal assumir-ho.

La reforma estatutària de Pedro Sánchez

Sánchez vol votar  un acord de reforma de l'Estatut, no pas una ruptura (17 de juliol de  2018, Congrés dels Diputats durant la presentació del seu programa de govern).

Primer, qualsevol reforma de l'Estatut passa, en primera instància, pel Parlament; i en darrera instància, pel conjunt dels ciutadans de Catalunya, en referèndum.

Segon, per tirar endavant la reforma de l'Estatut segons s'hi estableix, caldria  un tomb de 180 graus del bloc independentista o la pèrdua necessària de  escons al Parlament.

Ara per ara, representa que la primera circumstància és impensable. La segona arribaria de resultes del debilitament  del bloc independentista, per a la qual cosa Sánchez n'hauria d'oferir als votants  una proposta tal  que, amb el benentès que fos bé rebuda a Catalunya,  sens dubta comportaria, abans que pogués ser-hi debatuda, la reacció dels unionistes (fins i tot dins del seu partit), que no volen sentir parlar de concessions als "colpistes". Tot plegat, impensable igualment.

Què vol dir tot això?, doncs que el PSOE cerca un altre cop el posat políticament oportú: Referèndum, no; immobilisme, tampoc no. Acordem una reforma de l'Estatut...,que mai no arribarà.

És un posat envers Europa: la mà estesa als independentistes.    Aquesta estratègia és capaç d'ésser usada beneficiosament pel  Senyor Borrell, Ministre d'afers exteriors, per tal d'afeblir l'imatge independentista i enfortir l'espanyola. El Senyor Ministre no en té prou amb parlar a cau d'orella als seus amics. El missatge ja s'hi ha enviat: cal seure a la taula  i parlar-ne. Qui  se n'aixequi perdrà.

Però com deia amunt, aquesta proposta té, ja de bon començament, massa enemics. El seu èxit rau en no explicar-ne el contingut. Per la qual cosa som davant d'una proposta buida. El temps a venir ho dirà.