Sigui la banca, siguin els mercats financers, siguin els polítics, siguin tots plegats o sigui qui sigui, el cas és que tinc el convenciment que ja ens ha vençut. Ja som vençuts: dispersos, desorientats, acorralats al cap d'onades de por i sense més eines per defensar-nos-en que les que ens ha donat el mateix sistema: manifestacions, vagues, acampades. Un seguit de formules pensades per canalitzar-hi el descontent de la gent, però sense massa risc. Millor admetre que aquesta mena de conjunció d'interessos indeterminada ens ha vençut. Millor donar-li públicament la corona de llorer i reconèixer-li que, de l'estat del benestar, al cap darrer no n'hi haurà gens ni mica. Caldria admetre-ho i alhora posar en relleu que "vençut" no vol dir "convençut". Diguem que la guerra ha acabat i passem a la postguerra. És cas de cercar uns altres camins per defensar-nos de les circumstàncies que "sigui qui sigui" ha creat i provar de sorprendre'l. El que coneixíem fins ara està canviant: el model econòmic i de societat, sí o no?. Doncs canviem nosaltres també. Al cap i la fi, es tracta de fer la punyeta en la mateixa mesura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada