diumenge, 22 de desembre del 2019

La indissoluble i indivisible Espanya de les dues cadires buides i una sentida absència.

Se m'acudeix una manera de descriure el concepte d'Espanya: La indissoluble i indivisible nació de les dues cadires buides i una sentida absència. Aquesta descripció neix de l'observació de tres elements: la proclamació nacionalista que serveix  com a fonament de la constitució espanyola de 1978 (article 2n); l'obvietat que als actes solemnes del Regne d'Espanya (12 d'Octubre i 6 de desembre) hi ha dues cadires buides: Euskadi i Catalunya; i la irrenunciable realitat britànica dels gibraltarenys. 
N'infereixo, de tot plegat, que si els nacionalistes catalans viuen perseguint un somni (la independència), els nacionalistes espanyols viuen dins d'un somni (la unitat).