dimarts, 7 de setembre del 2010

vint-i-vuit de novembre

Sembla que el missatge del Montilla està clar: a aquestes eleccions ell hi porta un projecte concret, realista. Els altres hi venen fum. I n'hi ha prou. I des del sentit comú més elemental, cal admetre que la cosa més senzilla és tirar endavant la part retallada de l'Estatut per mitjà de pactes amb el PSOE. I sens dubte es farà la foto amb el Zapatero per tal de deixar-ho clar. Encara que això no sigui defensar l'Estatut. Molt més arriscat sembla apostar per la independència o el concert econòmic. Però també és veritat que en un procés electoral hi juguen altres factors la importància dels quals no cal menysprear: a hores d'ara, un quaranta per cent dels ciutadans donarien suport al projecte independentista.
El cas és que, donat cas que el PSC aconsegueixi millorar en pronòstic de vot, quin nivell hi podrà atènyer?, pel cap alt, el vint-i-set per cent de l'any dos mil sis?. Això no és pas la majoria. Mai hi ha assolit la majoria absoluta. I ningú veu la possibilitat d'un altre tripartit.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Lunes 6. Septiembre de 2010.

El caso es que estoy convencido de que no se puede dejar pasar ninguna oportunidad de resolver un problema de esta magnitud. Pero la prensa de hoy habla de "escepticismo" e "insuficiencia". Quizás sea la forma de ganar tiempo cuando no se sabe qué hacer ahora.
Suponiendo que esta suposición sea cierta, la cuestión es si las dudas se deben a siete intentos fallidos en el pasado o al modo en que se desarrolló el último de estos intentos. Fue un desastre: División y confrontación política en parlamentos y calles. En los programas de radio y televisión fue la comidilla. Al final, dio la impresión de que todo se saldó en términos de coste o rendimiento político. El caso es que estoy convencido de que la solución del problema -lo de la regulación del conflicto vendrá después- pasa por una negociación y que quienes aspiran a "derrotar y vencer" -sean de un lado o de otro- serán los perdedores en este asunto. Y, aunque puede que en todo esto me equivoque, a quien más desorientado veo en estos momentos es el Sr. López.