Cinc dies després de La Diada, Madrid i Barcelona contenen l'alè. Resten tres dies per a la trobada dels presidents del govern i del gobierno. Ningú sap què en sortirà, però tothom hi pensa, dins i fora de Madrid, dins i fora de Catalunya. Els comentaristes polítics ja han tingut temps d'oferir-nos l'anàlisi dels esdeveniments: si en traiem la palla, hi queda poc gra. Les opinions del món empresarial són variades, segons l'àmbit de cadascun. N'hi ha que encara no n'han dit gens ni mica. Caldrà esperar què passa el dia vint. A Catalunya, els partits polítics ja n'han parlat: Mas ha pres nota de l'expressió popular als carrers. Sembla que pensa que això només és la punta de l'iceberg. Duran ha posat en relleu el valor de les eleccions com a clara expressió de la veu d'un poble. Aleshores hi serà, al capdavant. Pel que fa al PSC, provava de tirar endavant reprenent debades el discurs del federalisme. Malauradament, el seu soci, el PSOE, l'ha enfonsat: a la Festa de la Rosa, Navarro ha demanat a Rubalcaba fer un pas endavant cap al federalisme i Rubalcaba li ha receptat valor i coratge davant dels independentistes, però de pacte fiscal i federalisme, no n'ha volgut parlar. A Mas i Rajoy els ha receptat que agafin agulla i fil per tal de cosir el que ells mateixos han descosit. Com si tot això fos cosa d'una baralla entre dues persones. Davant d'un assumpte d'estat, Rubalcaba llança la pilota fora i pren seient en la banqueta. I mentre, el Rajoy mana el segon entrenador a la roda de premsa. El líder del partit del gobierno i el líder del partit de l'oposició. Això és Espanya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada