Veritablement, deu venir de puta mare una bona xiulada amb els amics de l'altra banda i després veure guanyar el teu equip. Com se li quedarà a un l'ànima?, buida de tensió? plena de goig?. I a la cara, potser un somriure d'idiota. Ni que no més fos per això, val la pena una final com la d'ahir. Tenir la sensació de treure's del damunt els anys de nacionalisme excloent, com si agafessis d'un cop els símbols, les idees, les mentides, tot el que durant tants d'anys ens van imposar sense que poguéssim dir-hi que no i, en un crit, una xiulada, treure-t'ho de la ment i llançar-los-ho, mentre fan sonar el seu himne, als qui a hores d'ara són els seus representants. Déu, com m'agradaria fer el mateix al meu país. Quina enveja.
