A l'apunt del dia setze, hi deia que veia el PSOE al marge, segut a la banqueta, deixant tot sol i enfonsat el PSC a Catalunya, i Mas i Rajoy, tots sols, cara per cara amb els seus problemes, segons el seu parer. Nogensmenys, després del que han dit Navarro i Rubalcaba en la Cambra de Comerç de Barcelona i en una entrevista a la TVE, respectivament, sembla que les seves idees es veuen amb més nitidesa. Rubalcaba ha dit que el mot "federalisme" no li fa por, no l'espanta, que cal dur a terme el ple desenvolupament de l'estat autonòmic i això es pot fer mirant cap a països federals, com ara Alemanya. Al seu torn, Navarro ha defensat un altre cop la idea d'una Espanya federal. Em fa l'efecte que el Rubalcaba mira de evitar el vessament de sang del PSOE en aquest conflicte. Roman quiet, plantat a la banda espanyolista (ni pacte fiscal ni independència): actitud electoralista, còmoda, esperant els esdeveniments. Ha deixat la pilota a la teulada de Mas i Rajoy. Mirarà què passa l'endemà del dia vint i, és clar, mira de fit a fit l'horitzó, hi és el País Basc. I com que oposició vol dir projecte alternatiu, doncs ha obert el passadís del federalisme i hi ha llançat el Pere Navarro (-Ves tu, que a mi em fa riure) i a veure què passa. Fer servir el terme "federalisme" es molt útil: ningú sap ben bé què vol dir això, però així el discurs del PSOE sona més bé que no pas el del PP, que de independència i pacte fiscal tampoc no en vol parlar, oi?. I si el debat es complica, sempre hom pot fer un pas enrere. Al capdavall, qui ha dit res?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada