El Regne de Tombarelles (petitíssim conte per adormir un gatet)

Diuen que tot va començar un dia que un poeta somià el món al inrevés i, en obrir els ulls, escrigué els seus somnis en vers. En aquests deliris  onírics,  hi havia peixos que volaven, aigua seca, prínceps dolents, pirates honrats, bruixes belles, ocells que vivien sota l'aigua. Aquesta visió del món, tot d'una, va espavilar la imaginació dels ciutadans de Tombarelles, fins aleshores  tranquils de mena, però  farts de la seva vida rutinària i monòtona. La tendència mutant s'escampà com a pólvora encesa sense deixar res ni ningú immune. Tot allò que pogués fer un tomb hauria de fer-ho. Fins i tot a les més altes instàncies redactaren estrictes protocols per tal que tot mutés, ni que només fos formalment. En un curt període de temps, Tombarelles democratitzà una dictadura, judicialitzà la política i, fins i tot, polititzà la salut. Arreu del país, la gent exhalava satisfacció: tot Tombarelles, com a un sol cos, traspuava l'orgull de sentir-se un poble emprenedor, una gran nació. I la reina de Tombarelles tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada; i aquesta història s'ha acabada.