En una pel·lícula el títol de la qual no recordo, el protagonista deia quelcom semblant a això:"Con el nuevo rey también suben al trono las esperanzas del pueblo". El personatge parlava de Louis XVI de França. Després va passar el que la història recorda. Fent un salt qualitatiu, cronològic i greogràfic, em sembla que el senyor Rajoy ha pres com a principi la essència de aquesta formulació. Durant el seu discurs, s'ha mostrat curós: en la seva anàlisi de la situació, sense amagar-ne la realitat, ha fugit de pronunciaments rotunds, propi de l'home d'estat prompte que semblava des de la bancalada de l'oposició. No ha triat la essència i el to de les paraules " Blood, toil, tears and sweat". En respondre als portaveus dels diferents partits, ha cercat, debades, l'ajornament de llurs demandes (posant al davant la urgència de les mesures econòmiques envers la crisis). En comptes de posar-hi el segell de "No admeses", s'ha estimat més penjar el cartell de "Ocupat" en la seva finestreta. Sembla que el senyor Rajoy prova de mantenir l'esperit de dolça i triomfal esperança de la nit del vint de novembre. Gaudeix (o només en té) de majoria absoluta, és a dir, no té cap problema per a prendre decisions ni cap motiu per a no fer-ho. I això, ara mateix, em penso que li fa por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada