Diu el proverbi que un hom és amo del seu silenci i esclau de les seves paraules ("Uno es dueño de su silencio y esclavo de sus palabras"). Sóc castellano, visc a Catalunya i sento un sincer respecte envers el poble català. Per aquest motiu em sap greu sentir certs comentaris. Trobo que hi ha persones que, provant d'analitzar les circumstàncies que viu Catalunya, no fan un cop de mà per tal de cercar-hi solucions, senzillament fan nosa. Encara no s'havien oblidat els mots "lío" i "algarabía" i ja un hom ha hagut de llegir l'expressió "perseguir quimeras". En aquest cas el comentarista que l'ha feta servir es diu Juan Carlos de Borbón. El DRAE defineix així "quimera": "2. f. Aquello que se propone a la imaginación como posible o verdadero, no siéndolo". Per la seva part, L'Institut d'Estudis Catalans ofereix el mateix significat: "2 f. [LC] Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat". Així els veuen i els defineixen des de Madrid, als catalans? una colla de subjectes fets un embolic, presos d'una al·lucinasió i que emeten una mena de crits inintel·ligibles? No tots ells, és clar. Hi són només la majoria. Estranya manera de cercar el diàleg, l'enteniment i la concòrdia. Bravo, Espanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada