Per tal de resoldre el conflicte d'interessos entre Regne Unit i Espanya, a Gibraltar s'hi va sotmetre a referèndum, dues vegades i de manera diferent, l'assumpte de la "retrocessió" de Gibraltar a l'Estat espanyol. Les dues consultes es van fer amb l'autorització i el compromís del govern britànic. Les dues vegades els gibraltarenys van triar l'opció britànica. La primera vegada, l'any 1967, s'hi va plantejar el referèndum arran de dues resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides (AGNU), que instava les parts a negociar-hi. Aleshores, Gibraltar era "colònia" britànica i calia posar fi a aquest estatus. De resultes d'aquest procés, va esdevenir Territori Britànic d'Ultramar (British Overseas Territory), encara que sembla que aquesta declaració va ser unilateral, de Regne Unit, sense el reconeixement de l'ONU. L' any 2002, s'hi va fer el segon referèndum com a conseqüència d'una proposta de sobirania compartida feta per les dues parts. En ambdós referèndum, ja ho he dit més amunt, va guanyar l'opció britànica. Tot i això, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el seu primer discurs davant l'AGNU, el dia 25 de setembre de 2012, va dir-hi: (copio i enganxo d'Expansión.com), «Quiero hacer un llamamiento a Reino Unido para que reiniciemos el diálogo bilateral sobre la descolonización de Gibraltar de acuerdo con los parámetros indicados por la ONU y plasmados en la Declaración de Bruselas de 1984». (...) «Hemos perdido ya demasiados años». Rajoy es refereix a La Declaració de Brussel·les de 27 de novembre de 1984 i al Fòrum Tripartit de Diàleg sobre Gibraltar.
Bo. Deixo a banda el pes i el valor de les lleis, dels tractats internacionals o de les declaracions institucionals (massa complexitat per a mi) i em pregunto quin valor reconeix l'Estat espanyol als desigs d'un poble la voluntat del qual ha estat expressada, dos cops, mitjançant un procediment democràtic?. Els gibraltarenys no volen pas ser ciutadans espanyols. O potser no volen pertànyer al "projecte de l'Espanya uninacional de matriu castellana" (aquesta expressió és de David González -parlant de Catalunya-, La Vanguardia de 16/10/2012). La frase fa al cas: Espanya com a projecte uninacional, de matriu castellana. La Espanya uniformista, la Espanya que ara veu evidències que l'independentisme a Catalunya ha crescut de resultes del seu model educatiu, la Espanya que fa molts anys veia el català com a dialecte de l'espanyol, la Espanya que encara avui veu l'andalús com a un castellà mal parlat; aquesta Espanya, la vella Espanya el projecte de la qual encara no ha assolit la nota suficient, l'aprovat, vol que un territori la llengua oficial del qual és l'anglés i als carrers del qual es parla "llanito" sigui espanyol, sigui també Espanya. (¿¡!?)
