Que ningú s'ho pensi, el silenci amb que, de moment, l'Estat ha respost l'endemà de la Diada no té res a veure amb la por. Segur que a Madrid són sorpresos pels esdeveniments i amoïnats. Pot ser, fins i tot, que algú ara s'adoni de la irresponsabilitat -tant que ara s'en parla- que va suposar el recurs d'inconstitucionalitat que van interposar contra l'Estatut de 2006. No es pot posar la llei per damunt dels poders legislatius i l'expressió d'un poble. Diu el proverbi castellà, "aquellos polvos han traído estos lodos". L'autor d'aquesta forta reacció a Catalunya és el partit que ara governa en Espanya. Em sembla just que ara es vegin davant de les conseqüencies dels seus actes. Però, com deia, silenci no vol dir por. Llevat de quatre veus que es volen significar, la maquinaria del aparell espanyolista hi treballa en silenci. Ells han esperonat l'ànim dels catalans, però també sabem que l'entusiasme és una merda de virus que torna l'ànim vulnerable als cops de l'adversitat. Hi treballen en silenci.
Des de l'endemà de la Diada, he llegit dos cops, per exemple, el mateix comentari sobre el futur del Barça. La qual cosa, al costat d'una proposta independentista, és d'allò més ximple. però aquest comentari és tot un torpede que cerca la línia de flotació d'una nau la importància de la qual ha anat sempre més enllà de l'esport: tot un símbol de la lluita, cara per cara, entre dos forces nacionalistes. Sí, ho sé, el Barça seguirà jugant la lliga espanyola tal com succeïx entre Mònaco i França. Al capdavall, els espanyols sempre hi estarien interessats. Només era un exemple.
Darrera d'això vindran els altres arguments, els que en veritat voldran fer por: el risc d'aïllament, els catastròfics arguments econòmics. Ja hi treballen, segur. Els moments més intensos arribaran quan s'avancin les eleccions (sembla segur que s'avançaran). La idea és senzilla: mirar bé que la gent agafi por a la idea de la independència, que s'hi pensi, que en dubti, que tremoli, que l'electorat catalanista s'afebleixi i els espanyolistes es mobilitzin, que baixi CiU, que pugin PSC i PP. De fet, al Mas ja li han dit que es recordi de l'Ibarretxe. Més clar? blanc i en ampolla: quan arribi el moment, provaran de fer-li la pinça entre tots dos. Veurem què passa. Jo sí m'en recordo, de l'Ibarretxe. I també em recordo de les darreres eleccions al Pais Basc i dels 100.939 vots nuls. Veurem també ara què hi passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada