En els debats, anàlisis i
articles al voltant de la qüestió catalana (el Procés), sovint apareix un
dubte, una pregunta: Quan començà tot això, quins factors van conformar la realitat
present? Quan començà, quan aparegué? Així s'escriuen les línies d'alguns articles. Darrerament n'he
llegit dos: "La piel"
(2-4-2017), de l'Enric Juliana; i "Un precedente: el sis d'octubre"
(8-4-2017), de Juan-José López Burniol.
L'un gira al voltant de la
pregunta esmentada durant una entrevista a Mariano Rajoy; l'altre, amb
perspectiva histórica, m’ofereix una
resposta: La qüestió no és pas quan aparegué el Procés, sinó quan
reaparegué. L'autor hi explica semblances i dissemblances entre els
esdeveniments actuals i el sis d'octubre de 1934; i , de passada, esmenta el catorze
d'abril de 1931. Tot plegat, Macià, Companys i Mas.
 |
| 9N de 2014 |
No vull anar al fons de l'assumpte que hi desenvolupa, només deixar
clar que, en aquest article, l'autor
viatja riu amunt. I és perquè analitza el procés en vigílies del referèndum per
l'independència que s'hi ha aturat, en
les dates esmentades. Altrament,
mirant-s'ho -si hagués estat el seu objectiu- des de l’amplitud del fet
identitari i reivindicatiu de sobirania, hauria arribat més lluny curs amunt. Aleshores, a la llista
de personatges ja esmentats, es podrien afegir-hi
els noms de Cambó, Prat de la Riba,
Domènech i Montaner, Rosselló. Cal senyalar que entre el primer i el
darrer hi ha, més o menys, 150 anys. Això és,
allò que coneixem com a "procés" no ve, al meu parer, d’ahir
ni del capritx sobtat d’una ment, sinó de les pregones arrels d'un
poble. Som davant d’un conflicte secular i em fa l'efecte (no hi sóc entés) que
les darreres lleis fonamentals (1931 i 1978) només van fixar límits
jurídics a la solució d’un problema força conegut: per a la Constitució de
1931, Espanya és "irreductible"; per a la de 1978,
"indissoluble". I totes dues dissenyen
un estat de les autonomies, totes
dues són posteriors a l'existència de les tensions territorials, no són lleis
sorpreses per les circumstàncies, més aviat sembla que són lleis que neixen
amb la voluntat d'impedir qualsevol espai per a arribar-ne a
solucions polítiques, la qual cosa, al
meu parer, posa en dubte llur
legitimitat.
