Vinc del blog de Joaquín Leguina, he llegit els comentaris dels lectors del blog de Duran i Lleida, he recordat les paraules de Albert Rivera i Alicia S-C la nit del vint-i-cinc de novembre. Es pot veure (i gairebé palpar-lo) el desig de veure mort i colgat el moviment per l'autodeterminació de Catalunya. És quasi divertit veure amb quin desvergonyiment els espanyolistes s'afanyen a cavar la fossa: El fracaso en las urnas del plan soberanista de Artur Mas, vaig llegir en elpais.com. Posant en relleu els resultats electorals de CiU aixequen una cortina de fum per tal d'amagar la realitat. Però si avui fos el dia de la votació de la Resolució 742/IX, sobre l'orientació política general del govern, el resultat seria aquest: 87 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP), 28 vots en contra (PPC, C's) i 20 abstencions (PSC). Les diferències quant a la votació del dia vint-i-set de setembre serien petites (84/86-21-26/28), o si més no, poc rellevants. Entenc que l'encàrrec que li va fer el Parlament al Govern té plena validesa. La resta, els insults, els rumors, les desqualificacions són les escombraries amb què volen enterrar qui gosa desafiar el nacionalisme espanyol.
Mas (o CDC o CiU, tant se val) ha fet el que calia fer, escoltar la veu de la gent al carrer (tal com hauria d'haver escoltat d'altres que parlen de l'enfonsament en la misèria). L'ha escoltada i li ha donat la paraula al poble. Catalunya, els ciutadans de Catalunya (i jo, castellano, amb ells) han parlat i han decidit que sí, que volen decidir, que volen exercir el dret d'autodeterminació. Les urnes han dit que Catalunya demana la sobirania, que vol ser sobirana del seu destí. És un altre pas endavant, cap a la sobirania. Ara, el Govern ha de cercar la manera de fer la consulta, "prioritàriament dins la pròxima legislatura".
Pel que fa al repartiment dels escons, la meva companya i jo, treballadors dels serveis socials, ens felicitem pels resultats d'ICV i ERC. No és just que paguem per allò que no hem fet.
