La ceguesa

Ho han dit tants i tantes vegades...Però darrerament li ho he sentit dir a Pedro Sánchez, Secretari General del PSOE, arran del debat d'investidura de Quim Torra: la tasca que ha de fer ara el president de la Generalitat  és unir tots els catalans i governar per a tots ells. I li ha recordat que s'equivocarà si ho fa només per al 47% dels catalans, això és per als independentistes.

Les circumstàncies que ara per ara viu Catalunya tenen la complexitat que resulta, sempre, de la existència  d'idees antagòniques. No hi ha cap misteri. La manera d'afrontar aquesta mena de circumstàncies canvia segons el model de societat: democràtic o no massa (diàleg o repressió). No és possible governar  satisfent igualitàriament diverses parts en conflicte   (això és: governar per a tots) sense resoldre (o regular), primer, el conflicte. No té gaire  sentit lògic demanar a una part  que deixi a banda els seus anhels, que renunciï a si mateix i que d'això se'n digui governar per a tothom. De l'antagonisme estant, no és possible plantejar això a cap de les parts.
Però dit això, cal afegir-hi de seguida que ha estat la bancalada independentista  la que ha mirat d'afrontar l'antagonisme democràticament, demanant i oferint diàleg sense límits i posant damunt la taula l'opció d'un referèndum. De l'altra banda, els unionistes, han oferit igualment diàleg, però sense incloure-hi  la qüestió del sobiranisme, el dret a decidir. Si hom vol resoldre un conflicte, com pot prendre com a punt de partida l'exclusió d'una part constituent d'aquest conflicte?

Va dir en Charles Michel (14‎ d'‎octubre‎ de ‎2017),  Cap del Govern belga: "Quan les frustracions es perllonguen durant anys sense ésser resoltes,  tard o d'hora  hi ha una factura política a pagar".
Si no atenem els conflictes i es perllonguen massa, a l'últim arriba la rancúnia.

Mitjançant l'Acord del Consell de Ministres del 21 d'octubre de 2017,  el Govern d'Espanya demanava al Senat autorització per a portar a terme l'intervenció de les institucions catalanes a l'empara de l'article 155 de la Constitució de 1978. L'actual Govern espanyol deia en l'apartat que fa referència a "Objectiu i necessitat de les mesures de l'article 155": "(...), el Gobierno de la Generalitat ha obviado el interés general de los catalanes  en favor del ideario independentista de una parte de ellos. Estos anhelos soberanistas, sin entrar a cuestionar su legitimidad  en un sistema democrático  que ampara el pluralismo político, no pueden ser presentados como una demanda unánime del conjunto de los ciudadanos catalanes, no pueden traducirse en un discurso único de imposición de la independencia y no pueden, por encima de todo, traducirse en una declaración unilateral en este sentido.(...)". Torno enrera i rellegeixo: "(...)sin entrar a cuestionar su legitimidad(...)" Això és, sense posar-ne  en dubta la legitimitat,  ja que   es parteix de la preexistència d'un marc democràtic que empara el pluralisme polític. Això és, són davant una qüestió política,  dins un sistema democràtic, la legitimitat de la qual no es posa en dubte.
Els anhels sobiranistes son legítims; parlar-ne, raonable. Si el bloqueig i la repressió son els remeis del Regne d'Espanya, tard o d'hora arribarà la rancúnia, això és la ruptura.  Res a veure amb els anhels de la unitat que es pregona. I això ho veu un cec.

Supremacia de la lleialtat, supremacia del nacionalisme, supremacia de la llengua.
Para Albert Boadella, President o Rei de Tabarnia, el Català i el Neerlandés són llengües inútils, per sota del Castellà i l'Anglés. Aquestes dues llengües  ocupen un lloc  preeminent per la seva extensió geogràfica.
Per a Ciutadans, el nacionalisme (català)  és un atac als valors europeus. L'única nació és Espanya i per a defensar la seva supremacia ha creat la plataforma "España ciudadana".
Per a Felipe de Borbón, hi ha una lleialtat preeminent, suprema (que s'ha trencat), per damunt de la que neix dels sentiments identitaris de la gent (de l'Espanya de la diversitat, plurinacinal) envers  la seva terra, la seva cultura i la seva història.
Tot això que s'anomena Procés és un xoc contra el supremacisme espanyol. I heus aquí que arriba, un altre cop, Pedro Sánchez, el Secretari General del PSOE i diu que parlarà amb el President de la Generalitat "si el seu supremacisme  li ho permet".