Feijóo, Pp-Vox i Espanya.

L'interpretació de'n Feijóo al Congrés dels Diputats com a candidat a la presidència del govern de Espanya no ha anat adreçada vers  la sessió d'investidura: aquí, el cos electoral no hi votava i, tal  com jo pensava, amb aquesta escenificació patriòtica no hi ha arrossegat el vot de la dissidència socialista parlamentària. Una altra cosa és el Brut Vintage Gran Reserva del Celler  Paulino Iglesias; d'aquest, se n'ha portat totes les ampolles.

L'estratègia del PP rau en el fet de donar solidesa a la idea que la fi del món (això és, la llei d'amnistia i el referèndum d'autodeterminació) és un fet cert. La qual cosa no és així ni de bon tros. El PP  ho sap i per això espera que després del fracàs del seu candidat, hi arribarà el fracàs de Pedro Sánchez (sense cap  acord amb JuntsxC); i amb això, la repetició d'eleccions. Aleshores, el PP ja tindrà enllestida i ben bé feta la feinada de la campanya electoral: el gruix del nacionalisme espanyol (la vella guàrdia del PSOE inclosa) hi arribarà amb la visió tràgica d'Espanya a la vora del penya-segat impresa a la retina, això és, prou bé mobilitzat amb la idea del risc de la seva supervivència. Comptat i debatut, tot ha estat un acte electoral la clau de volta del qual és Espanya.

I quin esdeveniment portaran a terme Pp-Vox i Ciutadans el proper 8 d'octubre a Barcelona ? Doncs em fa l'efecte que, romanços a banda, la flor del nacionalisme espanyol de tot arreu arribarà a Barcelona per a commemorar-hi aquella entrada del 26 de gener del 1939. Volen ocupar físicament la capital de Catalunya, volen ensumar i que s'ensumi la seva força, volen olorar i que s'olori la seva victòria. Tot plegat, escalfament  electoral, però en aquest cas tot farcit de  nostàlgia i ràbia.

Potser tornin a Barcelona el diumenge 3 de desembre per tal de commemorar-hi el bombardeig del 3 de desembre del 1842. Pot ser que aleshores els vingui de grat llançar coets des del Castell de Montjuïc.  Un acte "muy emotivo" serà sens dubte.

Tinc un dubte, com se'n sortirà, de tot això, el PSOE?

Només un recordatori i me'n vaig: De J.J. López Burniol, "El pacto": "(...) conviene recordar a quienes, desdeñosos, ven inviable la independencia catalan, que a Cataluña le sobra dimensión para desestabilizar a España". La Vanguardia, 7 juny 2014.