Rellegeixo la meva entrada de l'agost de 2019, dimarts 13. Em pregunto com així no l'he vista arribar d'una hora lluny? Quina una, na Colau. No es deixa perdre cap ocasió de significar-se. Ho confesso, no me'n sé avenir.
Un altre cop, a l'igual d'aquell agost de 2019, no ha estat un acte de vint-i-un botons, l'investidura del nou batlle de Barcelona. Al seu àlbum personal, na Colau ja hi té fotos amb el Psoe, Ciutadans i Pp.
Bé, vaig a pams. Deixo a banda el fet que diverses forces polítiques es prestin concurs per a tirar endavant qualsevol mena d'acte d'investidura o programa de govern. Això és procedimentalment correcte, normal, acceptable.
Però, quina dèria. Qualsevol pacte s'hi val per tal de barrar el pas als independentistes: al 2019, Barna en Comú, PSC i Ciutadans contra Ernest Maragall; al 2023, PSC, Barna en Comú i PP contra Xavier Trias.
Aviam, és en aquesta ocasió que veig més clara la seva determinació: ha fet pinya amb el PSC, a qui ha donat els seus vots "sense entusiasme", va dir, ella; i amb el PP, el portaveu del qual va dir que donava els seus vots al candidat del PSC amb el benentès que les polítiques de na Colau passen a la història.
És clar: mal per mal, la colla del 155. Bé, només trobo a faltar que ho digui amb franquesa, sense romanços.
Yolanda Díaz, al seu torn, passades les eleccions del 23J, mira cap a la rodalia, l'independentisme, Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. "La coalició progressista" necessita que li prestin concurs EH-Bildu, PNB, BNG, ERC i..., ara sí, JuntsxC.; i ha posat fil a l'agulla.
Primer, ha ecomanat a Jaume Asens --diuen-- entaular-se amb Carles Puigdemont per parlar-ne. En Jaume Asens, sí. El mateix Jaume Asens que hores abans no comencés el ple d'investidura del nou batlle de Barcelona, va fer un pas enrera, va deixar l'avantguarda política. No sé ben bé per quina raó.
Segons, ha tret del calaix dels oblits la reivindicació de l'ús de les altres llengües espanyoles a les Corts espanyoles. I ha dit, tot parlant-ne, que Espanya és "un país de països". Un eufemisme com qualsevol altre, com qui diu "fúmer" en comptes de "fotre". Potser calgui recordar-li aquella frase d'una cançó de l'Ovidi Montllor: "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer".
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada