Demà me n'aniré a la Plaça d'Urquinaona, per tal de sumar-me a la manifestació per "un treball digne". No em ve de gust sumar-m'hi. Ja no tinc confiança en aquesta mena de mesures, em sembla una eina desgastada, però no hi trobo alternatives i ja comença a corcar-me el neguit de haver de prendre decisions desagradables. Malauradament la situació empitjora per tot arreu i a casa meva també: la meva companya i jo som treballadors del tercer sector (serveis socials). La meva companya és a l'atur i jo treballo en una residència per a persones amb discapacitat psíquica. Ja sabeu el que això vol dir. Veurem si l'any vinent la Generalitat finança les entitats al cent per cent. Però si la situació segueix empitjorant, no podrem romandre a Barcelona i haurem de tornar-nos-en a Valladolid (sí, som val·lisoletans. Escriure en català és una part del procés normal d'aprenentatge de l'idioma. Disculpeu les faltes, us ho prego).
El cas és que demà sortirem al carrer i l'endemà els sindicats diran que hi érem X persones, la guàrdia urbana dirà que n'hi érem Y i els diaris diran que n'hi érem Z. El Govern potser farà un pas enrera posat cas que n'hi siguem molts de debò . Després, potser arran d'una nova onada de por, farà dos passos endavant. Mentrestant, nosaltres hi serem cada cop més dispersos, més desorientats i més acorralats. Vençuts, encara que no pas convençuts.
2 comentaris:
Buenos dias Jesus, hace 15 dias que cerraron la empresa donde trabajaba, me han dejado con una mano atras y otra delante, como vulgarmente se dice, es humillante y desastroso que para el trabajador se den a trocho y mocho esas ideas capitalistas y empresariales del ande yo caliente...que se joda la gente.
Nos queda la protesta, como siempre, no obstante debemos seguir luchando, es nuestro "sino", aqui y en Valladolid.
Con permiso, aunque no te conozco personalmente siento esas inquietudes en mis carnes, y te digo que si en tu tierra tienes mas opciones de sobrevivir, adelante, esta comunidad es de las mas caras en impuestos y en vida cotidiana, Barcelona es una jungla.
De todas maneras espero que la situacion en la que estas imbuido por imposicion se mejore y estes por aqui con tus fotografias y tu concepto dulce de la vida.
Por aqui estoy y te ofrezco humildemente mi ayuda en lo que podamos.
Agradecemos tu visita en nuestra casa para lo que gustes de ver u opinar.
Un fuerte abrazo de un parado mas.
Jesus
P.D. Es meritorio tu interes por el idioma, yo lo hablo pero tengo una asignatura pendiente como catalan, la escritura. Ves que i farem.
Gracias por la visita, Jesús y Encarna. Lamento de verdad tu situación y agradezco tu apoyo. Espero no tener que moverme de aquí: me gusta esta jungla y no tengo ningun deseo de marcharme.
Seguieré asomándome a vuestro blog.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada