El referèndum.

Per als unionistes, la Espanya  indissoluble, indivisible, és una qüestió essencial, vital: als espanyolistes, els cal que la seva idea d'Espanya sigui una realitat inqüestionable, malgrat  els pronunciaments, els cops d'estat, les dictadures i les guerres que han conformat la seva existència. L'assoliment  de la seva  "gloriosa" obstinació comportaria, si no pas  la justificació, sí, si més no,  el perdó a tanta barbàrie. Posar en dubte l'unitat d’Espanya  mitjançant un referèndum per a la independència de Catalunya és, per als nacionalistes espanyols, la mateixa cosa que reconèixer que el camí recorregut  fins ara ha estat un despropòsit.

Fotos cremades, mare de déu!

En  la CUP hi ha alguns estudiants de tercer de carrera; en la judicatura, alguns puritans d'aquests que s'escandalitzen en veure al televisor un penis erecte; i en els mitjans de comunicació,   simples a sou.

Els  estudiants fan coses que no van enlloc, però que se'ls fan divertides perquè enrabien  els puritans, que suen i tremolen i promouen judicis exemplars contra els estudiants de tercer de carrera mentre, al seu torn, els simples a sou es fan ressò del gran esdeveniment.

Sortosament, i malgrat tot això i tots ells, la vida continua endavant.

L'evasió de capital. Història d'ahir, d'avui i de demà...Aquí, tal com diria El Forges.

Luis Eduardo Aute (1976)

Ay Suiza, patria querida 

Con las maletas bien repletas de pesetas

Vuelo a Laussane una vez a la semana

pequeñas sisas pa que viajen mis divisas

que siempre el capital es internacional

Ser patriota no es sinónimo de idiota

yo la bandera la llevo en la billetera

me da canguelo si me huelo algún revuelo

y me sienta fatal la reforma fiscal



Ay Suiza Patria Querida

Ay Suiza de mis amores

Yo tengo una cuenta en Suiza

con muchísimos millones

Vivan las cuentas en clave

la fuga de capital

el tráfico de divisas

viva la Suiza neutral

viva la Suiza neutral

refugio de mi chequera

viva la banca extranjera

con capital nacional



A mí el futuro no me deja sin un duro

lo que he afanado ya lo tengo bien guardado

si la tortilla da la vuelta no me pilla

con una mano alante y con la otra detrás

Yo tengo en Suiza una cuenta muy maciza

es la vacuna que protege mi fortuna

Teniendo pelas no me quedo yo a dos velas

Viva el país de iras y nunca volverás

https://www.youtube.com/watch?v=WRlGJtgG5bA

Jesús Munárriz, Luis Eduardo Aute i Antonio Fraguas de Pablos "Forges" van parir fa ja quaranta anys  el "Forgesound", un disc de 1976. Avui copio i enganxo aquesta cançó. 

Els pares, tots tres, ja són uns iaios. Però ella, la nena...fa l'efecte que per ella no hi ha passat el temps. 

Tortosa i els símbols del fracàs

A  Tortosa, s'hi han muntat una consulta popular per tal de decidir què fan amb el monument que hi ha al bell mig de l'Ebre,  on era el pont de la Cinta, el monument commemoratiu de la batalla de l'Ebre, el desenllaç  de la qual va comportar el triomf final  dels colpistes i el començament de la dictadura de Franco. Calia triar-hi entre dues opcions:  retirar-lo o conservar-lo i reinterpretar-lo. S'ha arribat a les urnes el 29,73% dels tortosins. D'aquests 30 de cada 100, el 68,36% ha triat conservar i reinterpretar, tot i que ningú ha oferit encara una reinterpretació del monument bastit per a glòria dels vencedors de la guerra civil. Em moro de ganes de saber com el reinterpreten.
En altre moment m'hauria sentit indignat davant l'esdeveniment, però a hores d'ara no trobo dintre meu cap mena de ressentiment envers aquest grapat de tortosins  -que avui representen els defensors dels monuments franquistes, que hi ha per tot arreu-  que volen conservar l'esmentat monument. Però reinterpretant-lo. Ho facin com ho facin, mentre hi sigui, serà el record d'una guerra civil, el record del fracàs d'una societat, un símbol més del fracàs del model espanyol d'unitat nacional, un model excloent, uniformista i per tant repressiu. Tot plegat, res a veure amb el concepte d'unitat.
Els nacionalistes espanyols van començar a perdre aquella guerra civil  l'endemà de la victòria,  i cada cop que bastien un símbol de la seva gloriosa creuada, feien més grossos el fracàs social i el del seu projecte.

Eurovisió.2016.

(Espanya, Catalunya i Gibraltar).

6 d'Abril de 1968, Festival d'Eurovisió. Enrera quedava el referèndum gibraltareny de 1967. S'acostava  el Maig de 1968. Aleshores,  TVE havia fet fora del Festival d'Eurovisió  el cantautor català Joan Manuel Serrat: El noi de Poble-sec va voler defensar la cançó espanyola (La, La, La) cantant-la en Català. El Serrat  va patir el veto de RTVE  durant sis anys.
Des d'aleshores, han passat quaranta-i-vuit anys. Espanya ja no és una dictadura militar, és una monarquia parlamentària.   Enrera ha quedat el referèndum gibraltareny de 2002. La magnitud i empenyi del sobiranisme  català  ha dut al Parlament català la majoria absoluta d'escons independentistes.
Moltes coses han canviat, i molt, des d'aquell Abril de 1968; però, algunes, no pas tant. Per exemple, pel que fa a l'ús del conjunt de les llengües espanyoles a les Corts de Madrid, fer-hi un discurs en una altra llengua que no sigui pas el castellà no està admès encara. Si hom vol fer enrabiar la majoria dels diputats del Congrés, només ha de provar de fer el seu parlament en galego, euskera o català. Nogensmenys, el proppassat dia catorze de maig, la cantautora Barei ha pogut defensar, sense cap problema, la cançó espanyola ( «Say Yay!») en llengua anglesa.
No em fa res que la Barei canti en anglès o xinès, només se'm fa cridaner i m'ha deixat  un dubte: arribarà Gibraltar a ser part de l'Estat espanyol abans que Catalunya sigui un estat independent?😒

H. Morgan.

TANT SE VAL, D'AQUÍ A QUARANTA ANYS, TOTS CALBS

Les eleccions  generals s'acosten i el partit socialista (PSOE) s'allunya d'aquell posat que tant servei li va fer quan calia cosir les ferides obertes amb el PSC. De nació, ni parlar-ne. De pacte fiscal, tampoc no pas. Una exministra de defensa disposada a lluitar contra l'independentisme per terra mar i aire. El PP, amb un informe del Consejo de Estado emés el 16 de febrer de 2006 que diu que ferà servir al cap de la propera legislatura, si hi governa. C's, més lluny. UDC, tot demanant calma i una proposta atractiva per a Catalunya  l'endemà de les eleccions. La CUP, mirant de aprofitar el procés per tal de constituir de passada una república socialista. I Mas, culpable de tot això. No passa res. D'aquí a quaranta anys, tots calbs. I potser un altre cop Sísifo empenyerà la roca muntanya amunt; però tant se val:  els déus estaran un altre cop fent costat  als unionistes.