Sánchez vol votar un acord de reforma de l'Estatut, no
pas una ruptura (17 de juliol de 2018, Congrés dels Diputats durant la
presentació del seu programa de govern).
Primer, qualsevol reforma de l'Estatut passa, en primera
instància, pel Parlament; i en darrera instància, pel conjunt dels ciutadans de
Catalunya, en referèndum.
Segon, per tirar endavant la reforma de l'Estatut segons s'hi
estableix, caldria un tomb de 180 graus del bloc independentista o la
pèrdua necessària de escons al Parlament.
Ara per ara, representa que la primera circumstància és
impensable. La segona arribaria de resultes del debilitament del bloc
independentista, per a la qual cosa Sánchez n'hauria d'oferir als votants
una proposta tal que, amb el benentès que fos bé rebuda a
Catalunya, sens dubta comportaria, abans que pogués ser-hi debatuda, la
reacció dels unionistes (fins i tot dins del seu partit), que no volen sentir
parlar de concessions als "colpistes". Tot plegat, impensable
igualment.
Què vol dir tot això?, doncs que el PSOE cerca un altre cop
el posat políticament oportú: Referèndum, no; immobilisme, tampoc no. Acordem
una reforma de l'Estatut...,que mai no arribarà.
És un posat envers Europa: la mà estesa als
independentistes. Aquesta estratègia és capaç d'ésser usada
beneficiosament pel Senyor Borrell, Ministre d'afers exteriors, per tal
d'afeblir l'imatge independentista i enfortir l'espanyola. El Senyor Ministre
no en té prou amb parlar a cau d'orella als seus amics. El missatge ja s'hi ha
enviat: cal seure a la taula i parlar-ne. Qui se n'aixequi perdrà.
Però com deia amunt, aquesta proposta té, ja de bon
començament, massa enemics. El seu èxit rau en no explicar-ne el contingut. Per
la qual cosa som davant d'una proposta buida. El temps a venir ho dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada