Reaparegué.

En els  debats, anàlisis i articles al voltant de la qüestió catalana (el Procés), sovint apareix un dubte, una pregunta: Quan començà tot això, quins factors  van conformar la realitat present? Quan començà, quan aparegué? Així s'escriuen les  línies d'alguns articles. Darrerament n'he llegit dos:  "La piel" (2-4-2017), de l'Enric Juliana; i "Un precedente: el sis d'octubre" (8-4-2017), de Juan-José López Burniol.  L'un gira al voltant de  la pregunta esmentada durant una entrevista a Mariano Rajoy; l'altre, amb perspectiva histórica,  m’ofereix  una  resposta:  La qüestió  no és pas quan aparegué el Procés, sinó quan reaparegué. L'autor hi explica semblances i dissemblances entre els esdeveniments actuals i el sis d'octubre de 1934; i , de passada, esmenta el catorze d'abril de 1931. Tot plegat, Macià, Companys i Mas.

9N de 2014

No vull anar al fons de l'assumpte que hi desenvolupa, només deixar clar que, en aquest  article, l'autor viatja riu amunt. I és perquè analitza el procés en vigílies del referèndum per l'independència que s'hi ha aturat, en les dates esmentades.  Altrament, mirant-s'ho -si hagués estat el seu objectiu- des de l’amplitud del  fet  identitari i reivindicatiu de sobirania, hauria arribat  més lluny curs amunt. Aleshores, a la llista de personatges ja esmentats, es podrien  afegir-hi els noms de Cambó, Prat de la Riba,  Domènech i Montaner, Rosselló. Cal senyalar que entre el primer i el darrer hi ha, més o menys, 150 anys. Això és,  allò que coneixem com a "procés" no ve, al meu parer, d’ahir ni del  capritx sobtat d’una ment, sinó  de les pregones arrels d'un poble. Som davant d’un conflicte secular i em fa l'efecte (no hi sóc entés) que les darreres lleis fonamentals (1931 i 1978) només van  fixar  límits jurídics a la solució d’un problema força conegut: per a la Constitució de 1931, Espanya és "irreductible"; per a la de 1978, "indissoluble". I totes dues dissenyen  un  estat de les autonomies, totes dues són posteriors a l'existència de les tensions territorials, no són lleis sorpreses per les circumstàncies, més aviat sembla que són  lleis que     neixen  amb la voluntat d'impedir qualsevol espai per a arribar-ne a solucions  polítiques, la qual cosa, al meu parer,  posa en dubte llur legitimitat.