Mariano Rajoy Brey va arribar al Palau de la Moncloa el 20 de Desembre de 2011, després d'una llarga campanya electoral que es va perllongar, al meu parer, des del 14 de Març de 2004 fins al 20 de Novembre de 2011; això és, durant el temps comprés per la vuitena i la novena legislatures, totes dues presidides per José Luis Rodríguez Zapatero. El tarannà del partit de l'oposició en aquell període -PP- envers el partit del govern -PSOE- es pot descriure com a una acció de descrèdit i, diguem-ne, subducció.
Al llarg dels darrers 22 anys dels 39 de més bons de la història d'Espanya, l'alternança en el poder ha estat traumàtica: Darrera les eleccions de 1996, hi havia la crisi del cas GAL. El 2004, el canvi de govern s'hi fa després dels atemptats del 11M. El 2011, de resultes de la crisi econòmica. I ara, l'1 de juny de 2018, a conseqüència de la sentència del cas Gürtel.
Ja vaig veure els efectes que produeix la frustració en la dreta espanyola: manifestació plena de banderes i a l'últim l'himne espanyol. També vaig veure la complexitat interna i manca de determinació del centre-esquerra espanyol. Aleshores, durant la vuitena legislatura, s'hi parlava, entre més coses, de l'Estatut del 2006, no pas d'independentisme; i la dreta espanyolista era el PP. Ara s'hi ha afegit C's o "España Ciudadana".
Crec, sincerament, que ja ha començat, un altre cop, una llarga i malaltissa campanya electoral. No hi haurà espai per a cap mena de diàleg entre Govern i Gobierno.
